Després hi ha una descripció de l’ambient de la ciutat de Burgos, tota engalanada per l’arribada dels reis, i segueix:

 

—El que tal dijo mintió,

responde furioso, Alfonso;

nombrad al que assí fabló

que non le valdrá por cierto

non tener real blasón

nin le ha de valer tampoco

la villanía al traidor;

ca para vengar mi afrenta

me faré villano yo.

—Calmadvos, rey, que bien prueba

la verdad vuestro furor.

—Esto non basta, mi yerno,

non basta la irritación.

Sabed que la vuestra esposa,

fija de mi casto amor,

la tuve de Berenguela,

hermana de don Ramón

Berenguer de Barcelona;

que non ha ningún baldón

nin vos baja la alcurnia,

nin vos lleva a deshonor;

e miente la mala lengua

del que diga otra razón

 

I continua en termes semblants.

 

Quant a les estrictament històriques, també és de l’època medieval l’obra Expedición de Catalanes y Aragoneses contra Turcos y Griegos, de Francisco de Moncada, conde de Osona, de la qual Tió en fa una edició anotada amb un pròleg (però en realitat, est es limita a l’anunci del que tracta cada capítol, i les notes són molt escasses).

 

Molt més important és l’edició que va fer d’una de les obres fonamentals respecte a la guerra dels Segadors, la Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña en tiempos de Felipe IV, del portuguès Francisco Manuel de Melo, qui va participar a la referida lluita; esta obra va ser completada per Tió, afegint els últims capítols i la Conclusió. Al pròleg a la “Continuación”, Tió justifica les possibles carències de la seua part: és més jove, no ha tingut accés a la documentació del portuguès ni ha viscut en persona els fets com ell els visqué; també adverteix als lectors que ha hagut de treballar en un temps molt limitat per raons d’edició (un mes) i promet una obra més extensa i meditada (que, per desgràcia no arribà a fer). També diu d’on ha tret la informació (mostra de com es documentava):

 

En la confusión de antiguos manuscritos y en la parcialidad de libros impresos que entonces se publicaron por uno y otro partido…” “En el archivo de la corona de Aragón he hallado en los dietarios, deliberaciones y documentos diplomáticos algo de lo que yo necesitaba; no lo suficiente para hacer completo mi trabajo”.

 

No és el moment de fer un comentari de l’obra, però no podem deixar de dir l’interès que Tió posa en disculpar Tortosa, ciutat que, com és sabut, després d’una primera revolució prompte sufocada per l’oligarquia tortosina, s’alineà amb el bàndol felipista:

 
 

1-2-3-4-5-6-7-8-9-10-11-12