Ilusiones hermosas que se desvanecen cuando los vicios de los hombres nos hacen desconfiados para hacerles bien; cuando las penas nos distraen del estudio y cuando nos desengañamos del falso aprecio y de la estimación mentida de los que nos vendieron y brindaron amistad. Entonces nos hallamos solos y nos engolfamos en medio de la sociedad. Así nos sucede casi a todos, así le sucedió también a mi pobre amigo. Dudó, y la duda mata a la fe (...) ávido de saber leyó cuanto llegó a sus manos sin distinguir entre tantos frutos la vedada manzana y se confundió su razón de tal manera que como un delirante, a veces lo creía todo y otras no creía nada. En su corazón quedaban ilusiones, en su cabeza no había ninguna.

 

L’amic va caure en els vicis —especialment en el del joc—, emmalaltí, s’apartà dels coneguts i va morir desencisat del món sense més consol que la música.

 

No veieu en estos articles trets autobiogràfics del mateix Tió i, fins i tot, una certa premonició de la seua mort?

 

El professor Donald Shaw escriu[3] que Larra va ser un referent per als escriptors de la Generació del 98, especialment per a Azorín. Est veia en l’escriptor romàntic un antecedent de la seua generació no tan sols per haver propugnat la regeneració d’Espanya, sinó també “por haber sido la primera víctima española de lo que se iba a llamar “la enfermedad de lo incognoscible”, es decir, nuestra incapacidad de comprender el eterno misterio de las cosas”.

 

¿Seria molt equivocat pensar que el nostre Tió va ser també una d’estes primeres víctimes? Que no va ser sols la malaltia la que el va portar a la tomba, sinó que també hi col·laborà el desencís que sentí per la política, per la religió, pels costums...?

 

5. CULTURA

 

Parlem una mica de cultura. Què és la cultura? Què vol dir tenir cultura?

 

Suposo que estarem d’acord en què és un conjunt de coneixements que una persona (o un poble) té i que pot aplicar en un moment determinat. És evident que tots en tenim poca o molta de cultura.

 

Vivim en una època on tot són facilitats per adquirir-la: TV, ràdio i premsa ens informen de qualsevol fet pràcticament al temps que succeeix. Tenim les biblioteques plenes... de llibres, no tant de persones. Hi ha esta meravella que es diu Internet on podem aconseguir qualsevol informació en qüestió de segons...

 

Amb tots els avenços que hem dit, som més cultes avui? Quina mena de cultura tenim? Els plans d’ensenyament actuals aposten per dos coses: La primera és eliminar tot allò que té a veure amb les humanitats (fora el llatí, el grec...) i afavorir la tecnologia i el consumisme (prompte tindrem assignatures a Educació Primària com “Així funciona el telèfon mòbil”). La segona és que l’alumne sàpiga com aconseguir la informació; no és necessari que la memoritze, perquè tard o d’hora se n’oblidarà d’ella.

 

I sí, l’alumne troba la informació, però aleshores, què fa amb ella? Doncs aplica les dos paraules màgiques de l’ordinador: talla i pega. I així presenta la informació aconseguida. Probablement ni se l’ha llegida, només el títol i si el contingut no diu res del que se suposa que havia de buscar, mala sort, ell ja ha complit amb la seua obligació. Ara ja té temps de buscar el que a ell l’importa: futbol, jocs o coses no massa bones (però això, no és també cultura?).

 

 
[3] Historia de la literatura española 5, Barcelona, Ariel, 8ª ed., 1983, pp. 52-53.
 

1-2-3-4-5-6-7-8-9-10-11-12