1. INTRODUCCIÓ

 

La intenció d’esta conferència és donar a conèixer la personalitat d’un autor tortosí, avui pràcticament desconegut per al gran públic, però que en altre temps va tindre molta fama a la seua ciutat, i sembla que també a Barcelona: l’escriptor romàntic Jaume Tió i Noé.

 

Com s’ha arribat a esta situació? Quines poden ser les causes d’est oblit?

 

Tió va viure i escriure en una època en què el castellà era l’idioma habitual dels escriptors, però difícilment trobarem un manual de Literatura Espanyola que ens done informació sobre ell. I si el trobem, potser quedarem una mica desanimats. Vegem l’opinió de Fernández Montesinos[1]; quan parla de la moda de les obres dites fisiologies, llegim:

 

Algunos escritores, como los más de sus colegas franceses en menesteres fisiológicos, se adiestran en esta nueva imitación, y por aquellas fechas se publican en España las siguientes atrocidades, ajenas e indígenas (i obre una llista amb la següent ‘atrocidad’ de l’any 1842): Fisiología del estudiante, escrita por el Licenciado Borrajas [Jaime Tió]”.

 

Així, veiem que una de els raons del desconeixement del nostre conciutadà és la qualitat de la seua producció, inferior a la d’altres autors de l’època, però creiem que això no ens ha de fer renunciar a conèixer una mica més la seua personalitat; ens importa, doncs, la persona; la molta o poca qualitat de les obres pot ser el tema bé d’una altra conferència, bé d’un treball més exhaustiu com ara una tesi doctoral.

 

Curiosament, sí trobem notícia del nostre autor en textos de Literatura Catalana: el citen per ser el primer dels autors (en castellà) que va introduir personatges catalans al teatre de l’època.

 

També hi ha alguna biografia d’ell, encara que, si exceptuem la de Francesc Mestre i Noé, descendent d’un dels germans de l’escriptor, titulada Vida, temps i obres del polígraf D. Jaume Tió i Noé, el fet és que només apareix en obres on es tracta més d’un autor, p. ex., Siluetes de escriptors catalans del segle XIX, de Francisco Gras i Elias o el Diccionari biogràfic i bibliogràfic, d’Antoni Elies de Molins. A Tortosa en va fer una de breu l’escriptor Josep M. Paulí, una altra Obdulio López Rodríguez dins Biografías Tortosinas, i també hi ha un resum biogràfic al programa de les festes de la Cinta de l’any 1952 signat per J. Gas Carpio.

 

Tot plegat sembla poca cosa. Però el cas és que en la vida de Tió podem trobar una sèrie de fets que justifiquen aquest interès nostre per la seva personalitat. Fixem-nos:

 

Si parlem d’escriptors romàntics espanyols, de seguida ens venen a la memòria alguns noms. Recordem que Espronceda va ser un romàntic exaltat que es va exiliar i va lluitar pel liberalisme. Tió també. Sabem que Larra, des dels diaris, atacava la mala política i reclamava la modernització dels costums. Tió també. Dramaturgs com el Duc de Rivas, Garcia Gutiérrez o el mateix Larra van escriure drames ambientats a l’Edat Mitjana. Tió també. Molts dels escriptors romàntics van morir joves, alguns de tuberculosi, com ara Bécquer. Tió també.

 

Creiem que són raons suficients per acostar-nos al nostre conciutadà.

 

L’escriptor tortosí actual, Gerard Vergés, l’ha fet el protagonista d’una de les Tretze biografies imperfectes, però, en realitat, a l’obra cada presumpta biografia és una excel·lent excusa per a parlar d’un tema relacionat amb el biografiat, en est cas de la poesia romàntica. El mateix Gerard ens diu que podem conèixer la seua vida a la Gran Enciclopèdia Catalana i, fent-li cas, d’allí la copiem. Diu així, una mica resumida:

 

“(Tortosa 1816 – Barcelona 1844). Escriptor. Fill d’un comerciant, estudià a Tortosa i a València; anà a Barcelona, Madrid i, després de diverses aventures, anà a peu a París. Allà féu amistat amb el duc de Rivas i Martínez de la Rosa i col·laborà a “Le Siècle” (1837). El 1838 era de nou a Tortosa i poc després s’establí definitivament a Barcelona, on acabà la carrera de dret. Fundà i dirigí la publicació literària “El Heraldo” i “El Liberal Barcelonés”. També dirigí la col·lecció “Tesoro de Autores Ilustres”, dins la qual publicà nombroses traduccions seves. Cal esmentar també l’edició de la Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña en tiempos de Felipe IV, de F. M. de Melo, que ell mateix continuà. La seva obra de creació més representativa és la dramàtica: adscrit clarament al corrent romàntic, el 1839 estrenà la seva primera obra, El castellano de Mora, després vingueren Generosos a cual más, que  inicia la catalanització temàtica del drama romàntic, Alfonso III el Liberal o leyes de deber y amor i El espejo de las venganzas. Hom l‘ha considerat el destinatari de Cartas a un escéptico , de Jaume Balmes”.

 

 
[1] Montesinos, José F.: Costumbrismo y novela, Castalia, Madrid, 1983, 5ª ed.
 

1-2-3-4-5-6-7-8-9-10-11-12