Les definicions aportades i el treball dels mediadors s'assenten en principis o proposicions:

1. Les persones tracten d'eludir el dolorós, negatiu i destructiu i s'orienten cap a l'agradable, positiu i avantatjós.

2. Les persones prenen decisions més completes, millors quan tenen consciència dels sentiments ocasionats pels conflictes, i s'enfronten a ells de manera efectiva.

3. Les parts implicades poden prendre millors decisions sobre les seves pròpies vides que qualsevol autoritat externa.

4. Els participants en un conveni estan més inclinats a ajustar-se als seus termes si senten responsabilitat pel resultat.

5. La història passada dels participants només és important com base per a detectar les necessitats, intencions, habilitats i reaccions futures a les decisions.

 6. Quant major estiguin reflectides les necessitats, habilitats, etc. en el conveni, més probabilitat que aquest duri.

7. El possible canvi en el conveni de l'acordat, deu estar reflectit en el procés de mediació.

8. El procés de mediació és bàsicament el mateix per a tots els participants i situacions.

 

3. MODELS DE MEDIACIÓ

 

Els models de mediació responen a línies de pensament divers: els més coneguts són tres i estan molt ben exposats per Martínez i Alvarez (2002):

 

3.1. Model Tradicional- Lineal d'Harvard (centrat en el procés) Entén la mediació com una negociació col.laborativa assistida per un tercer, basat en l'enfocament teòric de resolució de problemes, la comunicació és lineal, la funció del mediador és facilitar la comunicació i orientar el procés. L'objectiu final és assolir l'acord a través del treball col.laboratiu que el mediador ha d'orientar i reorientar controlant les interaccions. El model se centra més en l'acord, en el contingut de la comunicació que en les relacions entre les parts, que no intenta modificar.

 
És part del Programa sobre negociació de l’Escola de Lleis Harvard on es construeixen teories i es fa formació i entrenament.  El Projecte ha ajudat a desenvolupar idees com el procediment de mediació de text únic, utilitzat pels Estats Units en les negociacions de pau en l’Orient Mitjà (Camp David, 1978).  Els llibres de Fisher, Ury i Patton  estan en aquesta línia[5].
 

3.2. Model *Transformatiu de Bush i Folger: (centrat en les relacions) Se centra més en la comunicació i en les relacions entre les parts que en el conflicte. L'objectiu és potenciar la capacitat de les persones perquè puguin créixer moralment i revaloritzar-se, es basa en les relacions humanes. És un model diferent de l'anterior ja que no se centra en l'assoliment de l'acord, sinó en la transformació de les relacions de les quals es derivarà l'acord.

 

3.3. Model Circular Narratiu de S. Cobb Se centra en el tipus de narració (comunicació) dels participants; aquesta comunicació inclou elements verbals (continguts de la narració) i per a –verbals (corporals, gestuals, etc.) l'objectiu és arribar a l'acord, potenciant la comunicació i la interacció de les parts. Els pressupostos en els quals es basa es fonamenten en els estudis de M. White: 

 

- Per a analitzar qualsevol història és necessari conèixer els significats      que les persones atribueixen als fets i actituds dels altres, el context cultural, els valors, els mites, etc.

-   Per a arribar a un acord les persones necessiten transformar les històries conflictives en altres més acceptables que els permetin sortir de la seva posició.

-   Les històries que les persones conten sobre si mateixes i les quals uns altres conten sobre nosaltres es relacionen amb la nostra identitat.

-    Els conflictes són les pròpies històries o “narrativa” en la mediació es pretén canviar la narrativa per unes altres que possibilitin el canvi.

 

[5] Llibres com:

FISHER, R. , URY,  W.  I  PATTON, B (1998): Obtenga el Sí. El arte de negociar sin ceder. Barcelona : Gestión  2000

URY,  W (1998):Supere el No. Cómo negociar con personas que adoptan posiciones inflexibles. Barcelona : Gestión  2000

Aquests llibres són obres molt consultades per negociadors, mediadors i sindicalistes perquè aporten moltes idees útils en les negociacions. Una d’aquestes idees per exemple és l’elaboració d’un pla alternatiu per si fracassa el pla A de negociació.

 

1-2-3-4-5-6-7-8-9-10

 

Pág. 3