III. La disputa de Tortosa, el dur camí cap a la conversió
 

"Processum factum super reductione iudeorum fidem catholicam..."7 aquesta seria la millor definició del que, ultra totes les matisacions, es pretenia aconseguir amb la dita Disputa de Tortosa. L'associació entre Pedro de Luna, l'anomenat Papa Luna, i fra Vicent Ferrer, personatge cabdal en tants esdeveniments transcendentals dels inicis del segle XV, esdevindrà decisiva en la forja de la controvèrsia teològica de Tortosa.

 

El monjo valencià, obsedit per la fi del món, que creu molt pròxima, vol ser l'alçaprem de la unió al voltant de qui té potestat per fer-la possible, l'aragonés Benet XIII. Cal soldar les parts de l'Església que el cisma ha separat, i, encara més, cal aixoplugar sota l'ombra del mateix gran arbre els germans extraviats, els jueus, aquests germans enemics, entestats en viure a part de la veritable comunitat, la catòlica, obcecats a negar la vinguda del Messies en la figura de Jesucrist, en no reconèixer els senyals dels temps, en no acceptar la salvació davant de l’acabament del món aplegats en el mateix tronc cristià8. Precisament, la disputa se centrarà a demostrar als rabins jueus que el Messies ja ha vingut i que no és altre que Jesús; si l’autoritat de Benet XIII és capaç de fer obrir els ulls els jueus, i acaptar-los al si de l'Església, palesarà que és ell qui ha de pilotar la barca de sant Pere ajuntant-ne les parts separades.

 

La idea de realitzar una disputa no se sap si sortí del Papa, que ja havia tingut algunes polèmiques semblants amb els rabins, o del que seria l'instrument màxim per portar-la a terme, el convers Jeroni de Santa Fe, metge personal del Papa, convertit al cristianisme mercès a la tasca proselitista del mateix fra Vicent.

 

De primer es determina fer-la a Alcanyís, pàtria de Santa Fe, però després es decidí ampliar el seu abast, possiblement perquè els rabins alcanyissans van sol·licitar ajuda d'altres rabins, o per altres raons que no es coneixen. Finalment, el Papa convocà una magna assemblea a Tortosa9.

 
 

 

7. Aquestes són les paraules que surten en el rebut del pagament que la Cancelleria papal fa a Pero de Buesa, rector de La Fuente de Jalón, per haver traduit de l'hebreu al llatí la Disputa de Tortosa, segons explica Josep Perarnau. Vegeu PERARNAU i ESPELT, Josep. ‘El traductor de la Disputa de Tortosa de l'hebreu al llatí’. a Arxiu de Textos Catalans Antics, núm. 3, 1984, p. 255.

 

8. És ben explícit. sobre aquesta qüestió, el preambul de la butlla Contra judaeos, més propiapement dita Etsi doctoris gentium

”Benedicto obispo, siervo de los siervos de Dios.

Aunque nos enseria muy claramente el Apostol, que nada tenemos que ver con los que estan fuera de la Iglesia; sin embargo, como él mismo dice, las ramas del pueblo de los judios, separadas del tronco por su incredulidad y nacidas de la raíz santa de Patriarcas y Profetas, si no pennanecieren en dicha incredulidad, vendrá tiempo en que se han de unir como propias olivas, a Jesucristo Salvador nuestro, el cual, nacido de la tribu de Judá, tomó carne como olivo fructífero, en las entra¿7as de la Virgen Santísima, para redimir al linaje humano.

Pues ellos, no ofendieron a Dios de suerte, que de su ofensa se siguiese una completa ruina; sino que como dice el Apóstol, de su delito vino Ia salvación del mundo. Por eso, la ceguedad de Israel fue tan sólo en parte, hasta que entrase la plenitud de las gentes. y entonces todo Israel fuese salvo. Lo cual, no solamente lo leemos en las sagradas páginas sino que lo vemos cada dia con nuestros ojos, obseruando que en uarias partes del mundo, la Iglesia, fecundada con una nueva prole, por la conversión de los judíos, se alegra de recibir como hijos de paz, a los que antes eran sus enemigos.

Nos pues, que aunque sin mérito alguno, hemos sido puestos por el celeste labrador, en estos tiempos tan poco apacibles, custodios de su uiña mística; a pesar de hallarnos muy ocupados en el grave asunto de la unión de nuestra santa madre la Iglesia, y en la extirpación de los funestos ctsmas que intentan devastarla, hemos trabajado con el auxilio de Dios, cuanto nos ba sido posible, a fin de realizar dicha unión“

D'CALLAGHAN, Ramon. Anales de Tortosa. Tortosa: Imprenta Católica de Gabriel Llasat, 1888, Tomo III, p. 76-94

 

9. Pastor i Lluís explica que ja el 1379 s'havia realitzat a la ciutat una disputa, evidentment d'abast local, on precisament un convers intentava convencer els jueus (vegeu PASTOR LLUÍS, op. cit. p. 329).

 
 

Pàg. 4

   

1-2-3-4-5-6-7-8-9-10-11-12-13-14-15-16-17-18-19-20-21-22-23-24-25-26-27